LES URPES DE L’AGUILA

Una novel·la de la Lisbeth Salander

Millènnium 7

Traducció de Jordi Boixadós

Columna

585 pàgines

El llibre d’avui, Les urpes de l’Àguila, és la continuació de la sèrie Millennium després que David Lagercrantz hagués escrit els tres que van després dels originals d’ Stieg Larsson. L’autora, ve avalada per una carrera d’escriptora amb vendes espectaculars. Després de llegir l’actual dubto si el mèrit de les vendes és degut a la seva pròpia vàlua o bé de les agències literàries nòrdiques. Tinc la impressió que quan l’ editorial sueca es va trobar que el filó iniciat per Stieg Larsson se’ls acabava amb la mort prematura de l’autor, van considerar que no s’ho podien permetre i van contactar amb altres escriptors perquè escrivissin continuacions amb les premisses que hi sortís La Lisbeth, el Mikael Blomvist i quatre coses més. El que no van preveure, suposo, és que escriure relats “amb ganxo” és un altre tema. I així anem.

Avui hem arribat a uns nivells tan baixos que dubto que continuïn esprement la mamella, tot i que sembla que hi ha un altre llibre en marxa. Ja veurem com acaba. Potser trobaran algú prou creatiu com per convèncer als lectors que per fi la cosa és seriosa. Perquè explicar que curiosament s’han trobat la Lisbeth i el Mikael a la mateixa zona del nord de Suècia, que casualment hi hagi marro del fort i que per aquelles meravelles de la genètica una noia de tretze anys es pugui enfrontar a tiarros i guanyar-los, s’escapa a la meva comprensió. Ei, i que no és l’única que ho fa, perquè en aquelles latituds qualsevol dona que s’enfronti a bufetades contra els perillosos motoristes de l’estil dels Àngels de l’Infern, els pot guanyar sense gaires dificultats. Però jo, sincerament, em costa de creure.

Sinopsi a la contraportada

Aquest és el text de la contraportada del llibre 7 de la sèrie Millennium:

Hi ha múltiples interessos en joc al nord de Suècia: les multinacionals més poderoses, disfressant-ho d’ecologisme, volen aconseguir explotar les terres pràcticament deshabitades i riques en recursos naturals de la zona. La corrupció i el diner fàcil atrauen ràpidament els grups criminals més perillosos. Tant la Lisbeth Salander com en Mikael Blomkvist van cap allà per motius ben diferents: els serveis socials han informat la Salander que la seva neboda adolescent, la Svala, necessita un tutor legal perquè la seva mare ha desaparegut, i en Mikael hi va per assistir al casament de la seva filla amb un dels polítics més influents de la regió.

El fred nord es convertirà en l’escenari en què la Lisbeth Salander, en Mikael Blomkvist i la indomable Svala s’enfrontaran a una xarxa de corrupció emparada en l’explotació d’energies renovables i combatran la violència contra les dones enmig d’un ambient polític en què puja, imparable, la ultradreta.

I a la solapa del llibre hi diu això:

Karin Smirnoff (1965), fotògrafa i periodista de formació, dirigia la petita empresa familiar dedicada a la fusta fins que amb cinquanta-quatre anys va decidir reprendre el seu amor per les lletres i matricular-se en un curs d’escriptura creativa a la Universitat de Lund. Allà va escriure, l’any 2018, el que seria el seu debut, Jeg tog ned til bror (El meu germà), primera part de la seva celebrada trilogia literària, que va acabar el 2020. La sèrie va tenir una acollida magnífica entre els lectors, amb més de 700.000 exemplars venuts, a més d’obtenir crítiques magnífiques. També va ser nominada al premi August.

La sèrie Millennium va néixer el 2005 de la mà de Stieg Larsson, que va morir tràgicament d’un atac de cor pocs dies després d’entregar al seu editor el tercer volum de la sèrie. No va arribar a veure l’èxit global que van aconseguir les seves tres novel·les, Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire.

L’any 2015, David Lagercrantz va ser escollit pels hereus de Larsson per continuar la sèrie amb les novel·les El que no et mata et fa més fort, L’home que perseguia la seva ombra i La noia que va viure dues vegades.

Karin Smirnoff recull el testimoni dels seus predecessors i és l’encarregada de donar continuïtat, amb Les urpes de l’àguila, a una sèrie que, publicada a més de 50 països i amb més de 105 milions de lectors a tot el món, s’ha convertit en un dels fenòmens literaris més destacats de la història de la literatura contemporània.

Aleix Font, 16 de febrer de 2026.